Ninamenkes
  • Los Angeles Times la va descriure com a “brillant” i el New York Times com una “maga cinematogràfica” a raó de les seves pel·lícules, que sintetitzen mons onírics interiors amb realitat exteriors brutals. El seu primer llargmetratge Magdalena Viraga (1986) perdura com un retrat imponent de la vida interior d'una treballadora sexual alienada mentre lluita contra les parets que l'envolten, tant materials com psíquiques. La pel·lícula va ser guardonada com a "Millor pel·lícula independent de l'any" per la Los Angeles Film Critics Association i va ser presentada a la Biennal del Whitney Museum of American Art.  El seu darrer documental és l’aclamat Brainwashed, on Menkes aborda explícitament els temes de la subjectivitat femenina i la violència misògina que ha estat explorant en el seu treball narratiu durant dècades. Descrit com "accessible, captivador i urgent" (The Playlist), Brainwashed porta els espectadors a un viatge que obre els ulls a través de la política de gènere del disseny de plans, dibuixant una línia transversal des de la mirada masculina fins al moviment #MeToo, fins a la discriminació de gènere en la indústria cinematogràfica i el lloc de treball en general.  Brainwashed: Sex-Camera-Power (2022) és el setè llargmetratge de Menkes. Els seus treballs anteriors inclouen: La gran tristesa de Zohara (1983), Magdalena Viraga (1986), Queen of diamants (1991), The bloody child (1996), Phantom love (2007) i Dissolution (2012). Els seus treballs s’han mostrat àmpliament en els principals festivals internacionals de cinema com el Sundance, la Berlinale, Locarno o Cannes.