• Home
  • Dietari Final
Fotoprojecte Èrikasánchez Dietari Final
  • Tardor a les muntanyes de Vidabona. Tres personatges viuen sota l'efecte de la mort d’en Xirinacs, místic i activista, que vagareja per l’indret on es va deixar morir fa més d'una dècada. La Núria, una pagesa amb vocació artística, atrapada per la criança dels fills i per un matrimoni erosionat, es troba en un moment de trencament intern. Li arriba a les mans Dietari final, un diari íntim d’en Xirinacs que conté la preparació durant anys de la seva pròpia mort en meditació a les muntanyes de Vidabona. La lectura la capbussa en l’univers del Xirinacs i en el seu procés de mort.  En Gerard, activista infatigable i deixeble d’en Xirinacs, després d'esforços titànics per tirar endavant iniciatives col·lectives frustrades, decideix emprendre un dejuni per trobar respostes i deixar anar el pes del llegat del seu mestre. Una decisió que posarà a prova la lleialtat amb el seu mentor i tensionarà el seu compromís col·lectiu amb la seva vida personal com a pare d'una nena de 7 anys.  La Núria té cura d’en Gerard, que porta el seu dejuni fins al límit. La forma com en Gerard s’apropa al llindar de la mort la duu a plantejar-se què hauria de deixar morir dins d'ella per renéixer. En aquest moment, fa amistat amb la Teresa, amiga íntima d’en Xirinacs, que encara no ha acceptat per què l'home vulnerable que va conèixer darrere de la figura pública va triar una mort tan solitària i rotunda. Desaprova com en Gerard ha integrat el llegat del seu mestre i qüestiona la decisió del dejuni. No obstant, l’acció d’en Gerard l’impulsarà a passar comptes amb el seu amic i amor platònic desaparegut, i a afrontar les qüestions que no va resoldre quan ell era viu. Mentrestant, en una casa de fang equipada amb tecnologia avançada, un personatge que encarna una figura humana del futur visualitza un mapa virtual de 4 dimensions. És el Globàlium, model filosòfic global ideat per en Xirinacs, amb el qual el personatge dissecciona la realitat de Vidabona i ens endinsa en l’experiència de la mort des d’una perspectiva nova.  Un paisatge habitat per un fantasma i tres personatges que viuen sota la seva presència. Vides que s'entesten a transcendir la frase lapidària que va deixar Xirinacs: "Qui tem la mort viu com si ja estigués mort".
Foto Èrikasánchez