Pitch Dos Abrazos
  • Fa dos anys que la Camila viu a Barcelona. Ha aconseguit una feina com a monitora de nens durant l’asfixiant estiu en què rep la visita de la seva mare, la Lola, des de l’Uruguai. La mare viatja per ajudar-la amb la mudança i es troba amb la ciutat on va viure amb els seus pares durant anys, com a exiliats de la dictadura uruguaiana. La Lola, enganxosa com la calor, està convençuda que hi ha anat per endur-se la Camila de tornada. Però la distància ha deixat empremtes; el seu vincle ha canviat. La distància és la que travessa la Camila la primera vegada que sent la Lola parlar en català amb tothom al voltant menys amb ella. La que sent la Lola quan no aconsegueix entendre per què la seva filla pretén viure al país que abans va decidir deixar. Tan lluny del seu. D’ella. Després de la primera nit i de sentir el secret de la seva filla, que vol quedar-s’hi, la Lola es desperta amb febre. Forçades a viure un breu confinament, comencen a apropar-se. El temps s’atura i, alhora, se sent la seva urgència. La Lola, víctima de la febre, la calor i els records, confon la Camila amb la seva mare, i poc a poc reconnecta amb el seu passat bloquejat. La Camila, tot i que fascinada i preocupada pel desconegut estat de la seva mare, torna a la feina per uns dies. D’amagat, la Lola s’escapoleix del confinament a la recerca de l’Elena, la seva antiga amiga de l’exili. La Camila, que se sent enganyada i exclosa, es pregunta: qui és aquesta dona que és ma mare? Finalment, sense més veritats silenciades, aconsegueixen empatitzar i reflectir-se en les seves contradiccions. Per fi una brisa enmig d’una tarda d’aquest estiu obre l’escenari de l’última abraçada, la de l’acomiadament.
Img 3277yo2