Pitch Patarinos
  • La Zeltia passa dels quaranta anys i res surt com s’esperava: el seu xicot l’ha deixada, no arriba a final de mes, no sent desig, envelleix sense fills... Viu temporalment a Barcelona, des de fa 20 anys, i a Galícia la salut de la seva mare, la Socorro, empitjora i demana cures. La Socorro és una dona molt conservadora a qui la Zeltia mai no ha volgut semblar-se i de qui va necessitar allunyar-se. I ara no sap com deixar de fugir. Per reconciliar-se, busca un relat en la biografia personal i familiar, i segueix el rastre lluminós del seu tiet, l’Antonio Outeiriño, un artesà tèxtil gai que va viure intensament als anys 80 i amb qui ella s’identifica pel seu entusiasme creatiu, el seu idealisme i el seu sentit profund de família. Mentre la Zeltia busca l’Antonio, a qui realment es troba és a la seva mare, la Socorro, amb qui compartirà amor i diversió un últim estiu. És llavors quan la invisibilitzada malaltia de la Socorro, que estava diagnosticada com a fibromiàlgia, canvia de nom i passa a ser un càncer. Després de dos mesos intensius d’hospital i en plena pandèmia, la Socorro mor. La Zeltia, que sempre pensava que la Socorro exagerava els seus problemes de salut, ara sent la culpa i la derrota per no haver-la cuidat millor. Tot i l’absència i el dolor, la Zeltia acaba adonant-se de l’oportunitat de reconciliació que ha significat per a les dues fer la pel·lícula.
Foto Zeltiagonzalez