ADV 2022
La setmana passada parlàvem de les responsabilitats compartides en l’erradicació de les violències i aquesta volem posar el focus en la primera d’aquestes responsabilitats, la que recau en les persones agressores. Durant el conversatori “Com fer possible un audiovisual lliure de violències?” es va plantejar la delicada qüestió de què hem de fer amb les persones que exerceixen violència i es va fer evident que la pregunta és difícil de contestar i ve rodejada de grans incerteses. Tanmateix, resulta obvi que es tracta d’una pregunta necessària per abordar la prevenció, la detecció i la reparació del cicle de la violència i és responsabilitat de totes mantenir el debat obert.
Tant el nostre sistema legal com els protocols, en tant que eines que intenten donar resposta a aquesta qüestió, s’han bastit sobre la base de la convicció que la responsabilitat de la violència és només individual, és a dir, l’exerceixen individus de forma aïllada. Des d’aquesta perspectiva, les solucions aportades es basen únicament en la idea de la punició individual. Parlem de penalitzacions que poden anar des d’un rebuig públic i social fins a condemnes a presó. Tanmateix, si tenim en compte la naturalesa estructural i complexa del cicle de la violència aquests mecanismes sancionadors plantegen dubtes. Pot un sistema que només contempla la condemna aïllada dels actes violents i les persones agressores garantir un canvi profund i verdaderament trans-formador de la violència estructural que ens rodeja? Existeix un sistema que pugui tenir en compte no només els actes i les persones agressores sinó també tota l’estructura que la sustenta començant per un imaginari violent que és arreu?
Existeix un sistema que pugui tenir en compte no només els actes i les persones agressores sinó també tota l’estructura que la sustenta començant per un imaginari violent que és arreu?
Anna Petrus
El llibre ¿Y qué hacemos con los violadores? Perspectivas anarquistas sobre cómo afrontar la violència sexual y otras agresiones machistas (Descontrol, 2020) és una compilació d’articles que apunta algunes idees interessants i que ens agradaria compartir amb totes vosaltres per continuar pensant en aquesta qüestió. El llibre parla de la possibilitat de bastir un sistema de justícia reparadora que no es basi només en la punició i que tingui en compte la reparació de les víctimes però també de les persones agressores. Aquest plantejament obre una porta a una idea important per atacar el moll de l’os del cicle de la violència donat que entén que una persona agressora ha estat prèviament una persona agredida i, per tant, necessita també un procés de reparació, més que no pas, o no només, de penalització, si és que volem erradicar d’arrel el cicle de la violència.
Malgrat que aquest plantejament ve rodejat d’un gran nucli d’incerteses, en el llibre s’apunten casos reals d’aplicació d’aquest tipus de justícia en assemblees i col·lectius dels Estats Units desvetllant tots els seus obstacles i dificultats, que no són pocs. La idea de base és sempre la mateixa: davant d’un cas de violència s’han de respectar les necessitats i els temps de les víctimes i, alhora, facilitar que les persones agressores reparin el dany fet alhora que exigir-los un procés de sanació individual que els permeti tornar a la comunitat. La pregunta que sorgeix aquí i que volem llençar-vos és la següent: estem preparades, a nivell individual i col·lectiu, per afrontar els processos de reparació de la violència des d’aquesta perspectiva que pensa les persones agressores també com a víctimes que necessiten un procés de reparació interior? La caixa és oberta.
CONVERSATORI: COM FER POSSIBLE UN AUDIOVISUAL LLIURE DE VIOLÈNCIES?
Quines eines i mecanismes tenim al nostre abast per garantir espais lliures de violència en el sector audiovisual? Ja fa 5 anys que el moviment #Metoo es va fer mundialment conegut, però al nostre sector encara és una novetat l’aplicació de bones pràctiques per combatre les violències històricament normalitzades. Sens dubte queda un llarg camí per a l’erradicació de totes elles. En aquesta taula, Yolanda Sey, Sónia Herrera i Lola Clavo parlen sobre les mesures existents, d’altres possibles i com se n’hauria de garantir la seva aplicació. #AccióDonesVisuals #Feminismes #Audiovisual #Feminism #Cinematografia #EspaisSegurs #ViolènciaAudiovisual
Aquest article forma part d’una sèrie dedicada a recuperar les reflexions que vam fer a la darrera edició d’Acció Dones Visuals – Dies d’indústria (14-17 de juny del 2022) al voltant de temes com la violència masclista, el poder o el racisme.Articles a càrrec d’Anna Petrus, cineasta i crítica.
