Aquesta tarda hem compartit una taula rodona que ens ha convidat a repensar l’arxiu audiovisual des d’una mirada crítica i transformadora.
En un context marcat per la proliferació de discursos feixistes i colonials, i per una digitalització accelerada que sovint posa les nostres memòries i documents en mans de grans corporacions, ens hem preguntat quin paper juguen els arxius en la construcció del nostre passat, present i futur. Què significa conservar? Qui decideix què es guarda i què s’esborra? Qui pot accedir a aquests relats?
La conversa ha posat al centre els arxius personals, dissidents i col·lectius, així com la necessitat de pensar noves formes de preservar, cuidar i compartir les nostres memòries més enllà dels marcs institucionals.
Han sorgit preguntes tan necessàries com urgents: com podem cuidar els arxius? Quins materials mereixen ser conservats en una època de sobreproducció digital? Com garantir-ne l’accés i la continuïtat?
Moltes gràcies a les ponents Rebecca Tolosa, Feña Errada i Macarena F. Puig, i a la moderadora Lucia Egaña, per compartir els vostres coneixements, experiències i reflexions sobre una qüestió tan fonamental per entendre qui som i quines històries volem preservar.