Ahir al matí vam començar la Jornada de Pitch amb #AccióArrel Incubadora oberta: un espai innovador i profundament necessari on descobrir la força i les històries del talent que encara avui continua infrarepresentat.
En aquesta conversa, moderada per la mentora Xenia Rivery, vam poder escoltar els processos creatius de cadascuna de les participants. És increïble com l’acompanyament i la feina d’aquests mesos ha transformat intuïcions, inquietuds i històries pròpies en projectes cada cop més definits.
#AccióArrel és inspiració per a les creadores, però també per a totes les persones que tenim la sort d’escoltar-les.
Firdaous Sylla presenta No tienes por qué llorar hoy, un curtmetratge que parteix de la mort del seu pare, que havia migrat del Senegal a Espanya. Després d’iniciar el seu recorregut creatiu en espais comunitaris com una associació africana negra i el Consell de la Joventut, on va començar a crear continguts i va dirigir el curt Arrels, ara aprofundeix en l’experiència del dol des d’una mirada íntima. El projecte explora la sensació de desconnexió que sovint acompanya la pèrdua i convida l’espectador a habitar-la des de dins.
Kim Hernandez desenvolupa Tinik —que significa “espina” en tagal—, un projecte que neix de la seva pròpia experiència de creixement entre pantalles i de com internet li va permetre trobar la seva identitat queer. A partir de la història de dones filipines que van construir comunitat al barri de Sants, Tinik es desplega en tres formats: una sèrie documental amb material d’arxiu i entrevistes a veïnes de diverses generacions; un migmetratge sobre el retrobament d’aquestes dones que es van sacrificar perquè les generacions següents tinguessin més oportunitats; i unes càpsules per a xarxes socials que confronten les experiències de les descendents amb les de les seves predecessores. Un projecte sobre memòria, migració i les xarxes de suport que permeten sobreviure.
Julie Zhen 臻 planteja una reflexió sobre les múltiples ficcions que travessen les nostres vides. Després de descobrir el potencial del terror llegint Mala costumbre mentre treballava com a recepcionista, inicia una exploració creativa que connecta “el terror com a gènere i el gènere com a terror”. El seu projecte posa el focus en les pors quotidianes que generen preguntes aparentment innocents com “d’on ets?”, i en la pressió de sostenir les identitats que la societat projecta sobre nosaltres. A través de la història de l’Alicia, Julie qüestiona què s’espera d’una dona, d’una persona racialitzada o d’una dona trans racialitzada, i converteix la por en una eina de resistència davant el feixisme.
Lati Drame arriba a la creació després de la seva experiència com a protagonista de Ruido, un procés que va transformar la seva manera d’entendre el cinema i la va portar a voler explicar les seves pròpies històries. El seu curtmetratge recupera la memòria del seu amic Fabián, que el 2027 farà deu anys que va morir. A partir del monòlit situat a les vies de Montcada i Reixac en record de les persones mortes als trens, el projecte reflexiona sobre el dol, la memòria i la reparació. Davant la invisibilització de les víctimes, familiars i amistats van decidir reivindicar el nom de Fabián a través de l’acció col·lectiva i la mobilització. El curt busca preservar aquest record i donar veu a les persones que van viure de prop la seva absència.