En la segona jornada dels Dies d’Indústria d’enguany hem conegut els que són els 12 projectes participants d’Acció Curts, presentats en un pitch per part de les seves directores. L’objectiu del pitch és donar un espai per crear visibilitat per als projectes i les seves directores, així com crear connexions que els hi permetin trobar productores o distribuïdores interessades perquè creixin els projectes presentats. Durant els darrers anys, 90 creadores han passat per les diferents edicions d’Acció Curts, i més del 50% dels projectes participants han estat produïts i distribuïts.
En l’edició d’enguany destaca la diversitat de temàtiques i la pluralitat d’estils i gèneres des de propostes de ficció fins a d’altres documentals i introspectives.
Andrea Cuellar ha presentat “Las Otras” la història d’una àvia i la seva neta, que s’endinsen en dos coneixements considerats indispensables en diferents moments històrics. La Hilaria no sap llegir ni escriure (una cosa inconcebible en els nostres temps) i l’Andrea no sap cosir (una cosa inconcebible en temps passats). Les hores se succeeixen entre declaracions, reflexions, relacions entre jocs de paraules i imatges, però també entre repeticions pròpies del procés d’aprenentatge. Ir, hilar, ria, lira i ala són algunes de les paraules que conté el nom d’Hilaria, i això és el que acaba sent el film: un camí, un trajecte, un fluir compartit. Fer per a algú, com la pel·lícula que neix.
La Laura Álvarez ens ha plantejat una opció per acabar amb el masclisme, les “Femizombis”. Un grup de Feministes Satàniques, que segresten i sacrifiquen en Gerard en un ritual per ressuscitar les víctimes de violència de gènere, i porten la pau devorant els homes que suposen un perill per a les dones.
‘Cannes (espero que estiguis bé)’ ens ha mostrat la història de la seva directora, la Bruna Cusí en una festa d’aniversari d’un crític de cinema en un apartament turístic de Canes, que ha llogat una revista de cultura francesa durant les setmanes que té lloc el festival. L’Aloma és una actriu barcelonina de trenta-cinc anys a l’atur, que casualment és allà perquè la seva última aventura de Tinder és un amic francès íntim del crític, i balla de manera desinhibida al punt àlgid de la festa. La nit canviarà de terç quan de camí cap a la platja, en la cruïlla de la carretera del passeig marítim, haurà de socórrer una noia que es mou temeràriament entre els cotxes. Ajudar aquesta desconeguda li donarà l’impuls necessari per afrontar aquest nou començament vital.
Rebecca Tolosa ha presentat el seu curtmetratge documental “Una imatge (im)possible”, un documental autoreferencial i intimista. Una història sobre la maternitat, sobre la memòria i sobre la necessitat de polititzar el malestar psíquic. Es reconstrueix —a través d’una sèrie de cartes i reflexions— la història personal d’una mare psiquiatritzada i de la seva filla, així com el vincle que han tingut des de la distància involuntària. Un recorregut que posa de manifest les llums, ombres i tota la seva escala de grisos que hi ha darrere de les categories fixes de maternitat, malaltia, amor i suport mutu. Parlar de la seva història és obrir-se a la multiplicitat d’experiències emocionals i psíquiques que poden donar-se en els éssers humans des d’una perspectiva de classe, feminista i anticapacitista.
I ens hem emocionat amb ‘Sota la meva pell’ de Fatima Kamaso, que ens ha explicat un viatge a Gàmbia on coneix la seva família paterna per primera vegada. A mesura que avança el viatge, la Fatima fa també un viatge d’introspecció on descobreix que la seva genètica, que ha estat present sempre exteriorment pel seu color de pell, també li ha marcat moltes situacions de la seva vida i l’ha condicionat interiorment, ja que l’ha generat una sèrie de pors, inseguretats i incerteses només pel fet de ser diferent. Ara valora què significa ser d’aquí o d’allà, a més de descobrir què hi ha de Gàmbia en ella, una cosa que sempre ha portat a dins sense saber-ho.
‘Todo lo que no soy’ de Laura Dauden, ens ha explicat la història d’una jove advocada i activista colombiana, que després de ser cusada del terrorisme, viatja cap a l’interior de les memòries per revelar l’abast i la violència dels muntatges judicials al país.
I hem entrat en la història de la Carmen i la Lluïsa amb ‘Cucharita’ de Nati Masegosa, dues amigues que recorden temps millors i viuen en una nostàlgia constant. Després de varies escenes a diferents indrets i amb converses similars, veiem com en una última escena sopen juntes i es posen a dormir al mateix llit fent la “cucharita”. Observarem, entre els objectes de l’habitació, una fotografia de la Carmen amb el Paco, després una altra de la Lluïsa amb en Cisco, i comprovarem que el Paco i el Cisco són la mateixa persona. Després, en una tercera fotografia, els veiem a tots tres alegres i enamorats.
L’Aina Melià ens ha presentat ‘La nit n’és plena’, una experiència personal que vol ser un acte polític per posar sobre la taula l’avortament. Aquest curtmetratge ens explica la història de l’Alba que un matí descobreix als seus disset anys que està embarassada sense haver-ho buscat. La primera i única persona amb qui comparteix la notícia és l’Igor, el seu pare, amb qui té una relació molt propera de confiança. Juntament amb ell, l’Alba busca la manera de poder avortar. Els obstacles que es va trobant al llarg del dia li fan prendre consciència d’allò que està vivint i sentir-se segura de la seva decisió.
Marta Herrero ens ha fet viatjar en el temps fins a l’any 1950 amb ‘Tierra callada’, i la història de la Petra que treballa el camp amb el seu marit, el Luis, a més d’ocupar-se de la casa i dels seus sis fills. Quan el menjar no els arriba ha de recórrer a les seves veïnes i germana i quan creu tornar a estar embarassada no diu res. El Luis insisteix a vendre el Madaleno, el mul de la Petra, perquè està vell. Encara que la Petra no vol, perquè l’adora, veu l’ocasió d’aconseguir un bon preu per ell, però el Luis la desautoritza i el ven ell per menys diners. La Petra confirma el seu embaràs i es llença del carro en marxa simulant un accident per avortar.
Náyade Gómez i Tess Masero han revindicat acabar amb el silenci de la memòria històrica a ‘En la tierra’, que explica una història que han viscut de primera mà, doncs el avi d’una de les directores va fer-se el mort per salvar la seva vida durant la guerra civil. El curtmetratge ens explica la història del Raúl, fill de feixista, intenta salvar la seva xicota, l’Esperanza, filla de família republicana. L’Esperanza es fa passar per morta dins de la fossa que el Raúl ha cavat seguint les ordres del seu pare. Just en aquell moment arriben el pare del Raúl, el Justo, i un altre home, acompanyats de dos presoners. L’Esperanza, guiada per les veus, s’aterra en adonar-se que són els seus pares. El Justo els mata i, quan s’assabenta que el Raúl mantenia una relació amb l’Esperanza, decideix assegurar-se que està morta i engegar-li un tret. 75 anys després, al costat de l’arbre gravat amb les lletres “E i R”, el net del Raúl compleix la seva última promesa. Trobar l’Esperanza.
La Salima Jirari amb ‘Ojo vago’ ens ha presentat la Layla és una nena de vuit anys nascuda en una família musulmana que viu amb els seus pares prop de Barcelona. Ella és curiosa, li encanta observar tot el que passa al seu voltant i col·leccionar adhesius amb purpurina. Després de la visita oftalmològica anual, li diagnostiquen un ull gandul, de manera que haurà de portar un pegat ocular que l’obligarà a esforçar-se més per veure. A la vegada, comença a sentir-se incòmoda a l’escola i a veure amb claredat el seu entorn.
I hem recordat un moment de la nostra història vital pel que hem passat totes gràcies al projecte ‘Niu’ de Laura Roqué, que ens explica l’independència de casa dels seus pares. L’Alba, la protagonista, decideix independitzar-se amb la seva parella i la seva entranyable mare de 70 anys s’enfila a l’arbre del jardí de casa i es nega a baixar. Aquest fet dinamitarà l’aparent harmonia familiar, alimentant els dubtes de l’Alba sobre com encarar aquesta nova etapa.
Fa goig veure com ACCIÓCURTS creix i cada any apel·la a noves creadores amb diversitat de mirades, temàtiques, orígens i inquietuds. Volem donar les gràcies a totes les creadores i productores i distribuidores participants que cada any fan més gran aquesta acció.
