Per primera vegada, Acció Arrel ha tingut el seu espai propi als Dies d’Indústria aquest dimecres. A Acció Arrel – Incubadora Oberta, hem pogut conèixer el talent i el procés creatiu de les participants. Acció Arrel és una nova incubadora artística per a persones racialitzades, destinada a trencar amb les barreres d’accés a la creació, va ser una realitat l’any passat, amb la realització de la seva edició pilot.
Enguany, hem donat pases endavant amb la consolidació del programa, obrint per primera vegada una convocatòria oberta a la que s’hi van presentar més de 20 persones racialitzades, iniciant una col·laboració amb DAMA i amb el Laboratori Luz Negra de Periferia Cimarronas i presentant a les creadores davant la indústria a l’espai Incubadora Oberta.
En acabar el pitch d’Acció Viver, Sofia Esteve, cineasta i co-coordinadora de l’acció, ha presentat aquest nou espai de presentació del talent des de les cures, en la línia de l’esperit de l’acció. Dami Sainz, cineasta i mentori d’Acció Arrel, ha moderat un diàleg amb les participants per conèixer qui son i en quin procés creatiu estan treballant.
Coneixem a les participants i els seus procesos creatius:
Lian Subirat es fa la pregunta “D’on sóc jo?”. És de Tarragona, ha estudiat comunicació audiovisual a Barcelona, però va néixer a la Xina i va ser adoptada amb un any. Lian està fent un documental. “Faig projectes de cocreació i participatius, i és on trobo l’espai on vull crear cinema. La pregunta “d’on ets?” em serveix de punt de partida per investigar la construcció del jo des d’haver estat adoptada.”
Aïssatou Djob treballa un projecte de curtmetratge, una història personal sobre el concepte de silenci dins d’una família, el que no es diu. La seva germana va morir als 15 dies de néixer, però la seva família no parlava del tema. “Yo soy porque he heredado una historia familiar que está atravesada por la colonización y la migración. La herencia para mi está ligada al concepto de silencio, en mi caso, el silencio de una hermana que nunca me fue contada.”
Yousra Touri està preparant un projecte de curtmetratge sobre les mares migrants i del malament que esta adaptada la vida per a les persones grans. “He visto como mi figura materna, la que nos ha sostenido, se ha ido diluyendo y convirtiendo en una desconocido. Con mi corto pretendo honrar a esas madres migrantes que lo han dado todo por sostenernos, cuidarnos y ponernos a nosotras por delante.”
Adriana Canales Cabeza és directora de fotografía i educadora infantil. “Yo quería escuchar las voces de las infancias y escuchar sus propias narrativas, creo que la infancia tiene su propio poder de narrar, por eso entregué la cámara a la infancia para que decidieran como y cuando construir su propia narrativa audiovisual.”
Lía Acevedo és una dona trans de Nicaragua i té un projecte de curtmetratge. “Mi protagonista, Emi, hace un acto de amor y ternura radical: se para, se sienta delante de su madre y la escucha. No escuchamos lo que tenemos en casa y es donde hay mucha sabiduría. Emi se guía a través del sueño, de las sombras y de la idea que la muerte y la vida coexisten, en un homenaje a los ancestros.”
Per acabar, li Dami Sainz ha preguntat a les creadores com seria la indústria en la que els hi agradaria formar part. Les participants han coincidit en el seu desig de participar en una indústria audiovisual més inclusiva, més possible, antiracista i antifeixista, on s’incloguin històries de tothom sense importar origen, estudis, gènere.
En acabar, les participants de les dudes accions i les productores han pogut connectar i gaudir d’un networking amb càtering de Sindillar, el sindicat de treballadores de la llar resident a La Bonne.
