“BRAINWASHED – Sex-Camera-Power” de la directora americana Nina Menkes, ens ha mostrat aquesta tarda més de 175 escenes de pel·lícules de gran reconeixement, que han creat una imatge sexista de la dona, cosificant-la. La directora ens evidencia en el documental com la mirada masculina predominant i explotadora s’ha convertit en la norma cultural.
Posterior a la projecció de la pel·lícula que no ha deixat indiferent a ningú de la sala, la seva directora, Nina Menkes ha impartit una masterclass on ha aprofundit sobre tots aquells temes que tracta en el seu film, moderada per Louise Brix Andersen. Durant aquest conversatori entre directores Menkes destaca com sovint ha sentit en diferents entorns que es necessitava la seva pel·lícula.
Al llarg de la sessió ens ha parlat dels tòpics que tracta la pel·lícula, allò que denuncia i com ella mateixa ha decidit mostrar-ho, centrant-se en les dinàmiques de poder i l’objectificació de la dona com a una forma de fer constant en la cultura i indústria audiovisual. Menkes ha posat èmfasi en com l’objectificació de la dona no es dona per si sola, sinó que recau en el poder del subjecte que l’objectifica. Menkes diu que “Ens hem de preguntar qui és l’objecte i qui l’objectifica, que sempre és el subjecte”. Explica com el subjecte sempre té el poder, mai el subjecte, i assenyala que com la objectificació històricament no només s’ha focalitzat en la dona, sinó cap als grups més vulnerables, on aquesta està inclosa. Menkes també exposa una tendència dels últims anys, la selfobjectification, és a dir l’auto objectivació, la qual representa una nova justificació per a preservar i reproduir les dinàmiques ja presents en la cultura i imaginari audiovisual, “és vendre una nova idea de fals empoderament per a seguir, efectivament, no empoderant a la dona”.
Totes aquestes imatges, aquestes més de 175 escenes de pel·lícules ens han configurat, son part del nostre imaginari i fins que aquest no canviï no podrem assolir un nou model audiovisual, com Menkes reflexiona: “les imatges que veiem les absorbim, entren en el nostre ADN, les mirem sense adonar-nos-en i configuren la nostra forma d’actuar”.
