ADV 2022
Des de quin lloc és possible la pràctica activa del feminisme? Aquesta pregunta és una de les claus per procurar una transformació efectiva de la societat en tot el seu ventall de matisos. Sovint els debats teòrics al voltant del feminisme tendeixen ponts febles amb les dificultats i la complexitat de la realitat, del nostre dia a dia. I també a la inversa, sovint les dinàmiques inconscients de les nostres decisions i formes de fer actuen com a obturadores del canvi, com a resistència per a poder-nos pensar i visualitzar-nos des d’un altre lloc en sintonia amb el respecte per les diversitats.
Estem en un procés que implica incomoditat i, fins a cert punt, moments de dolor perquè ens obliga en primer lloc a deconstruir-nos.
Anna Petrus
A Dones Visuals tenim el compromís ferm de contribuir a canviar les coses. És per això que estem disposades a obrir les caixes de pandora que siguin necessàries. Aquelles que ens empenyin a la reflexió profunda i, des d’aquesta, cap a la necessària acció conscient, tan individual com col·lectiva. Un procés que implica incomoditat i, fins a cert punt, moments de dolor perquè ens obliga en primer lloc a deconstruir-nos, a fer-nos conscients de fins a quin punt les estructures i dinàmiques del patriarcat estan naturalitzades ja en nosaltres mateixes. Sabem que sense aquest esforç de canvi individual és impossible el canvi col·lectiu perquè ja hem transitat una part d’aquesta evolució I hem descobert que l’enemic, el patriarcat, no és només a fora sinó, malauradament, arreu.
A la passada edició d’Acció Dones Visuals. Dies d’Indústria, vam obrir un parell de caixes. Una, la que fa referència al poder i la forma com aquest ens estructura fins al moll de l’ós. L’altra, la que fa referència a les violències patriarcals derivades precisament de les estructures de poder. Qualsevol relació en la qual s’estableixi un domini i una submissió, un a dalt i una a baix, és generadora de violències. Fer-nos conscients que totes en podem ser víctimes però també perpetradores encara que sigui de forma insconcient és clau i segurament una de les fases més importants en el procés de transformació en el qual ja som immerses.
Les dues caixes obertes la passada edició d’Acció Dones Visuals van fer evidents tots els interrogants que resten oberts i que és necessari mantenir oberts mentre seguim caminant. Com fer efectiu aquest procés de presa de consciència individual i col·lectiva? Com avançar sabent que les temporalitats són diferents, que no podem estar totes al mateix moment del procés? Què es violència i què no ho és? Quines eines i quins mecanismes tenim avui per conscienciar, prevenir i actuar quan es donen casos de violència? Quines xarxes de suport hem de construir? Existeixen els espais cent per cent segurs?
Us convidem a endinsar-vos en aquestes reflexions a través dels dos conversatoris de la passada edició d’Acció Dones Visuals. Comencarem pel que va portar el títol “Com fer possible un audiovisual lliure de violències” que anirà acompanyat d’una sèrie d’articles que reflexionaran sobre tot allò que s’hi va parlar. El mateix farem més endavant amb el conversatori “Com navegar en un context de poder patriarcal”. Així doncs, deixem les caixes obertes per tal que totes hi puguem aportar, debatre, reflexionar, créixer i, sobretot, seguir avançant cap a una transformació que ni s’atura ni es pot aturar.
Anna Petrus
Aquest article forma part d’una sèrie dedicada a recuperar les reflexions que vam fer a la darrera edició d’Acció Dones Visuals – Dies d’indústria (14-17 de juny del 2022) al voltant de temes com la violència masclista, el poder o el racisme.
ALTRES ARTÍCLES DE CONCLUSIÓ DE LES JORNADES
Liderar des de la vulnerabilitat
Qui s’ha de fer responsable de la violència?
